PREVENCIÓ DE LA CÀRIES DE LA 1a INFÀNCIA.

ODONTOPEDIATRIA (actualització 2019)

PREVENCIÓ DE LA CÀRIES DE LA 1a INFÀNCIA.

La càries dental és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols.

La malaltia de la càries dental presenta greus repercussions en la salut general de l’infant, com ara: dolor intens, infeccions facials, hospitalitzacions i visites d’urgència, disminució en el seu desenvolupament físic i en la capacitat d’aprenentatge.

Entre els factors de risc que intervenen en l’aparició de la càries de la primera infància (CPI) es troben: insuficient higiene oral, biberó o lactància materna a demanda i / o nocturna, consum freqüent de carbohidrats fermentables, colonització oral bacteriana precoç, presència de placa bacteriana visible, història anterior de càries, nivells elevats tant de gèrmens productors d’àcid com de gèrmens que es troben còmodes vivint en un mitjà àcid (streptococci, veillonela i lactobacilli, principalment),  funció salival reduït, baix nivell socioeconòmics dels pares i / o pocs coneixements sobre salut oral.

Tenint en compte que la càries de la primera infància representa el patró de càries més agressiu, aquests són els consells dels odontopediatres (segons article 2019):

Acudir per primera vegada al dentista en el primer aniversari del nadó, no per curar càries sinó perquè no tingui càries.
Disminuir gradualment la lactància materna durant les nits, a l’erupcionar la primera dent de llet.
Realitzar neteja dental després de cada presa.
Anar deixant espais entre preses perquè les dents tinguin temps de recuperar-se dels atacs àcids i pugui realitzar-se el procés de desmineralització-remineralització.

 

COM DETECTAR LA CÀRIES DEL LACTANT?

La lesió de ” taca blanca ” és el primer indici clínic del desequilibri de l’esmalt.
Aquestes lesions segueixen el marge gingival de la dent en forma de ” mitja lluna ”.

 

CONSELLS D’HIGIENE DEL LACTANT

El factor clau per a la prevenció de la CPI és l’hàbit d’higiene oral diari.

Com abans es comenci amb la higiene oral, menors les probabilitats que el nen desenvolupi càries i malalties periodontals.

Els pares són els responsables de la higiene bucal del seu fill, almenys fins que el nen adquireixi habilitat motora suficient per fer-ho que per norma, s’aconsegueix sobre els 7-10 anys. A partir d’aquest moment i fins a l’adolescència, es recomana la supervisió d’un adult en el raspallat nocturn.

Per tant, quan es tracta d’un nadó (<6 mesos):

Netejar les genives, la llengua, les galtes i el paladar 1 cop en el dia amb una gasa humida o un didal de silicona.

De 0 a 3 anys:

Als 6 mesos (quan erupciona la primera dent):

  • Recomanable pasta de dents amb 1000ppm de ió de fluor. La quantitat de pasta a fer servir ha de ser com un gra d’arròs.

De 3 a 6 anys:

  • Recomanable pasta de dents amb 1000ppm de ió de fluor. La quantitat de pasta a fer servir ha de ser com un pèsol.

Als 6 anys:

  • Recomanable pasta de dents amb 1450 ppm d’ió de fluor. La quantitat de pasta a fer servir ha de ser com un pèsol.
    En casos d’hipoplàsies d’esmalt, síndrome de incisiu-molar, càries, sensibilitat … podem usar pasta de dents de fins a 5000ppm de ió de fluor, segons consideri el professional.
    Fins als 8 anys, el raspallat ha de ser realitzat per els pares. El nen es raspallarà (com un joc) durant 1 minut i el pare repassarà de nou amb el raspall, durant un altre minut, tota la cavitat bucal. A aquesta edat és quan els nens desenvolupen l’habilitat motora i a partir de llavors els pares només supervisaran a la nit.